Humanitats i Territori

ANTONIO HEDILLA, Diumenge, 5 de Novembre, 2023

La setmana passada s'ha celebrat a Dénia una nova edició del Festival de les Humanitats. Això, que pot semblar “una cosa més”, és al meu parer un esdeveniment d'una magnitud impressionant. És dificil vore a Barcelona o Madrid una representació tan àmplia i tan potent de diferents intel·lectuals de totes les disciplines de les anomenades Humanitats: Filòsofs, Historiadors, Periodistes…

Durant diversos dies hem tingut en el nostre municipi una quantitat de debats d'altíssim nivell sobre els temes mes preocupants del moment: poder i distopia, guerra, canvi climàtic i tants altres. I els ponents, del millor a nivell nacional i diverses figures internacionals: Soledad Gallego Díaz, Marta Sanz, Andreu Escrivá, Antxon Olabe, Edurne Portela, Clara Serra, Marta Sanz, Joanna Bourke.

Que una publicació com La maleta de Portbou, dirigida amb cura per Josep Ramoneda, pose els seus ulls a Dénia i contribuïsca a fer-la referència d'esta mena de debats és un orgull. I ha de ser-ho perquè a Dénia som molt oblidadissos: per la nostra terra han passat fenicis, grecs, romans, musulmans, passant coneixement dels uns als altres, a més d'haver tingut un passat industrial molt potent. Fas dos colps a terra i trobes una resta arqueològica de gran valor. I vivim d'esquena a això. Quan això succeeix, el que trobem és el crit en el cel del promotor de torn, desitjós de desprendre's d'eixes pedres velles. Dénia és un municipi que per les seues característiques hauria de ser un formiguer cultural, hauríem de xopar-nos de tot això. Tanmateix, hem venut el paradís pel turisme carrincló i ens hem embrutit desenfrenadament. No està de més donar-li a la neurona.

No obstant això, vaig llegir l'altre dia en Denia.com un article de J.Justo Moncho al qual vull donar rèplica o, millor, continuïtat. Perquè, sent tot el que dic fets objectius, la realitat és que un esdeveniment d'estes característiques permea d'alguna manera en la nostra població? Em dona la sensació que als qui ens interessen estes coses acudim amb moltes ganes, però per a ser un festival d'impacte hauria de procurar (i ho dic com a suggeriment per a altres edicions, no com a queixa) tocar terra. Per exemple, a mi em meravella tindre espais per a parlar de les grans qüestions del moment, però em quede amb la sensació que falta estendre'l: com ens afecta això que estem parlant als qui vivim en un municipi com Dénia, amb la seua problemàtica pròpia? És la famosa línia del global al local. En la sessió que van fer Antonio Monegal, Clara Serra i María Ruido va haver-hi moments en els quals es parlava de com els sistemes generen models hegemònics que impedeixen imaginar diferents escenaris, i va dir María Ruido aquella frase de Jameson de “és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”. Animaven els ponents a trencar eixes barreres i jo pensava: “a Dénia, és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del model de sol i platja”. És anecdòtic, però no tant. És important traçar el camí des de la reflexió general a allò quotidià i d'allò quotidià a allò general. Un, que està format en el materialisme (filosòfic, s'entén) busca sempre eixe aterratge.

Perquè el Festival dels Humanitats siga un esdeveniment genuí, hauria d'alguna manera “mobilitzar” el municipi, traient el debat al carrer. Em queda la sensació que els ponents arriben a un hotel, exposen la seua ponència i marxen (coses de la logística). Però i si almenys una part d'ells es xopa de Dénia? Imagine als ponents debatent en Miguel Juan, Casa Benjamín o La Giralda , en eixes tertúlies en les quals tots salvem el món. O per què no diversos ponents puguen debatre amb els alumnes dels instituts, tal vegada un ponent per aula de batxiller, parlant de qualsevol tema, animant a tindre un pensament crític? Igualment, estant en una de les comarques amb un major ús del valencià, trobe a faltar programació específica en el nostre idioma. I no és cosa menor, ja que encara que les idees són globals, la llingüística és - almenys que jo sàpia - part de les Humanitats. Insistint en esta idea, i en el traçat d'Hemeroskopeion, Dianium o Daniya, seria positiu tindre picades d'ullet específiques a la problemàtica concreta de l'arc mediterrani i les seues cultures, de l'intercanvi de les quals ens hem enriquit durant segles. Cert és que som part de la Unió Europea, però culturalment hi ha una cultura ancestral de la qual hauríem de traure pit, la cultura de les civilitzacions mediterranies, en les quals ens hem enriquit dels millors filòsofs grecs, romans i musulmans. En definitiva, fusionar les grans idees amb la realitat quotidiana, per a així fer eixe pas avant que convertisca a Dénia en la gran capital mediterrania de les Humanitats. Qui sap si així podem fomentar més lectura entre els nostres joves, més inquietuds entre els nostres veïns, més pensament crític de tots que repercutisca en un sense fi d'idees que ens facen millorar com a municipi. Si les grans idees queden com a discussions eterees, fem una separació inexistent entre l'ideal i el material. Però les persones vivim i pensem en entorns concrets, amb realitats socioeconòmiques concretes, amb circumstàncies concretes. Fins i tot els espais en els quals llegim, els que llegim, canvien la nostra percepció, i eixos espais al seu torn tenen a vore amb el nostre treball, o els nostres ingressos… No es igual llegir tranquilament a una finca del Pla de Denia que a un apartament menut amb veïns cridaners. Les realitats concretes son importants. Eixe “baixar les idees” perquè el Festival no quede com un entreteniment de savis és tal volta l'assignatura a millorar.

Deixe doncs ací estes reflexions, sempre amb ànim constructiu. Com deia en les primeres línies, un Festival d'este nivell no és habitual ni tan sols en els grans municipis. A Dénia hem de felicitar-nos per tindre'l i, en la mesura del possible, intentar millorar-ho i ampliar els seus horitzons.

Publicat inicialment a Marina Plaza