Entaulats

Pep Romany

Cap de Taula

No he treballat en la meua vida. Sempre he procurat aplicar el pensament de Confucio: "Fes allò que t’agrade i no hauràs de treballar cap dia de la teua vida". En aquests moments estic al capdavant d'un restaurant a Dénia que és un projecte de vida més que empresarial. Soc un “bon vivant” del meu territori i de tot allò que amb trellat ve de fora. No sé si som el que mengem i com ens ho mengem; o mengem el que som. Però sí que estic convençut que la gastronomia en el més ampli sentit de la paraula és un element consubstancial de la vida personal i col·lectiva.

Des de La Marina estant m'encanta posar en qüestió tot allò que passa, tot allò que fem i tot allò que es diu. Pense que és la millor manera d’obtindre coneixement. I aquest no té trellat si no és compartit. Aquí estem doncs a la Taula Parada perquè ens agrada raonar; no tindre la raó.

Josep Bernabeu

Deia el bibliotecari nord-americà John Cotton que "qui s'atreveix a ensenyar mai ha de deixar d'apendre". Això és el que faig amb la gastronomia: continue aprenent amb noves experiències i reptes. 

• Catedràtic d'Història de la Ciència
• Director acadèmic de la Càtedra Carmencita d'Estudis del Sabor Gastronòmic
• Grup Balmis d'Investigació en Història de la Ciència, Cures en Salut i Alimentació 
• Departament d'Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència

Currículum breu UA
Universitat d'Alacant
Mòbil 657 076 777
Telèfon 965 903 922 / 3919
Email: josep.bernabeu@ua.es

Maria Tormo

Quan era menuda ma uela presumia que jo era bona menjaora. Considere que no hi ha res més gran que asseure’s a menjar a taula, ara, de tant en tant, em pose la jaqueta de nutricionista i pose orde. Tradició, territori i salut.

Josep Roselló

Sóc fill de llauradors, de jove, quan tota la família es reunia per un motiu important, noces, batejos o “comunions”, tots els grans de la taula eren llauradors, tots, excepte mon tio Antoni que era barber. Ara nosaltres, tots els seus fills i filles , ja no som així, quan ens reunim l’únic actiu en el sector sóc jo, i d’aquella manera, tècnic i a temps parcial. Però continue pensant que l’agricultura és “la millor ocupació per a l’home simple, per al savi i per a l’home lliure”, cita de Ciceró. I l’agricultura es fa per alimentar persones bàsicament, i acaba en la gastronomia com a fet cultural, art i tècnica del menjar amb totes les vessants possibles, des de la tradicional fins les innovacions més atrevides. I per això m’agrada estar amb aquest grup de “figures” perquè gaudisc gastronòmicament menjant, bevent i raonant amb ells.

Més info:

• Enginyer tècnic agrícola i llicenciat en Ciències Ambientals, per la UPV.
• Funcionari del Ministeri d’Agricultura (1982-1986) i de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana (1986-2021), ara ja jubilat.
• Al meu treball me vaig especialitzar en Horticultura Ecològica i Llavors Tradicionals. He format part de l’equip que va crear el Servei de Producció Ecològica i va redactar el I i II Plans Valencians de la Producció Ecològica. També vaig redactar i posar en pràctica el Pla de la Diversitat Agrària Valenciana.
• He publicat diversos articles, comunicacions i llibres. Jo destacaria dos llibres “Diseño y manejo de la diversidad vegetal en Agricultura ecológica” i “Com i perquè obtindre les teues pròpies llavors”

Miguel Ángel Civera

Vaig conèixer el mar Mediterrani a la Marina Alta. La curiositat per aquest blau va anar adquirint amb el temps noves aventures col.lectives. Conèixer qui l'habita i el seu funcionament ha estat acompanyat amb descobrir nous sabors, diferents formes de manjar i de dir,amb una cultura de mar que cal protegir i conservar. Sense ell, el mar, no hi ha futur.

Alfred Martínez

Estimar els nostres orígens gastronòmics em porta a escriure, editar i publicar sobre menjar, divertir-me menjant i també a aprendre del menjar. M'apassiona donar-li el valor que mereixen els nostres productes y la nostra gastronomia, però tinc una sensació que no sé bé com expressar i que vaig llegir en un poema fa uns mesos i que em va atrapar, vos deixe una estrofa:

Hi ha alguna cosa més útil que l'intent de fer surar les pedres?

El poema es titula Fer surar les pedres del llibre "Jazz" d'Àngels Gregori

Alfred Pavía

Creatiu publicitari, la seua relació amb la gastronomia és la d'un golafre que sempre està a punt per a tastar coses i escoltar sobretaules. Apareixerà per ací amb les seues coses i un estil molt clar: zero rigor, zero apurar-se i sense contar calories. Millor contar històries, no creus?

Paco Costa

Gestor de projectes digitals. La faena m'agrada, el menjar m'apasiona, i si és rodejat de bona gent a la que dona gust escoltar, millor que millor. Tot un plaer compartir reunions amb aquestes persones, que a banda de menjar, saben ranoar. A la taula i al llit, al primer crit!

Cèsar Palazuelos

Consultor de comunicació. Encara que de menut era més fartó, ara també s'ho passa bé menjant i contant històries sobre l'ofici més vell del món: alimentar-se.

Creu que “Mínim per a dos persones” és el millor lema per al més important de la vida: la taula i el llit.

Antonio Hedilla

Encara que vivia a València capital, tots els meus records d'infància s'associen a la casa de la ma uela a Dénia, amb qui compartia xarrades sobre els seus tarongers i la vida mediterrània tradicional. Després, la vida em va portar a viure a Madrid, on vaig créixer com a persona, sense perdre mai de vista a la Marina Alta. Em vaig fer soci i responsable de creixement del despatx familiar de Dret Mercantil. Però la pandèmia va posar en orde les meues prioritats i vaig decidir canviar les negociacions de contractes per donar-li vida nova a aquella finca de la uela, treballar en agricultura de proximitat i generar consciència sobre sobirania alimentària. Soc de l'Atlètic de Madrid, aixina que se molt de resistència.