L'ovella Guirra. Símbol de la biodiversitat autòctona Cara i creu dels productes de temporada i de proximitat: a propòsit de la cuina de caça
Cuinant una terra, llaurant un futur

Turisme i Gastronomia

Per Pep Romany

El fet és que ens trobem en una realitat que hem de considerar com a punt de partida. Per desgràcia o per sort, avui el motor econòmic més important de la comarca és el turisme; i de nosaltres depén utilitzar-lo a favor nostre. En el sentit que siga un instrument que ens aporte un futur sostenible, que no vol dir una altra cosa que fer servir els actuals recursos sense danyar-los, i preservar-los així per a futures generacions, al mateix temps que assegurem una qualitat de vida digna als que aquí vivim.

Però podem encara, i devem, posar-li cognoms a eixa paraula tan genèrica, com és el cas del turisme, prostituïda i usada fins ara com a instrument per fer rics a uns pocs, a la vegada que ens destruïa el territori, en utilitzar-lo com una mercaderia per a enriquir-se, en compte de com un lloc per a viure i del què viure. El lema del D*NA Fòrum sintetitza-va i expressa-va perfectament l’adjectiu que volíem posar-li a la paraula turisme i sobre el que volíem reflexionar: “Cuinant una terra. Llaurant un futur”.

Volíem parlar, reflexionar, discutir de Turisme Gastronòmic com una ferramenta de futur. Però volíem que foren els actors els protagonistes del debat, i que estigueren tots els actors: restauradors, cuiners, pescaters, llauradors i ramaders de tots els pobles de la Marina. Tots estem implicats, i per tant cridats a decidir què fem amb el nostre territori.

I entendre també el turisme gastronòmic com una bona eina per vertebrar i cohesionar els pobles i els habitants de la Marina al voltant d’un projecte comú. Parlar de gastronomia és parlar dels productors que aporten els ingredients i dels cuiners que els transformen. Els primers entenen la necessitat d’oferir uns productes de qualitat produïts amb criteris de sostenibilitat i respecte per la terra que els dona de menjar. Els altres hem de decidir en quin mercat volem estar. El del consum massiu, en el qual el valor està en la marca (el de les franquícies i cadenes alimentàries que s’abasteixen en les grans cadenes de distribució). O en el del consum exclusiu, singular, diferenciat, en el qual el valor està en el producte i que s’abasteix, per tant, del producte local, reconeixent el seu valor diferencial i de qualitat, i dotant-lo, conseqüentment, d’un preu just. Fer parlar a la nostra terra amb allò que posem en els plats i en allò que oferim per a beure.

Eixa manera d’entendre la gastronomia, eixa aliança, és el que ens pot donar contingut, autenticitat, singularitat i, per tant, futur al turisme gastronòmic, enfrontat al turisme obsessionat en el creixement numèric i basat en la competitivitat via preus. El turisme low-cost, que es fonamenta en la mà d’obra barata, temporal i poc qualificada, i en productes industrials que no saben a res, que no se sap d’on són ni com estan produïts i elaborats.

I en la Marina, es va visualitzat en el Fòrum, es donen les condicions perquè això siga possible. No sols existeix una potent oferta amb prop de 2.000 establiments d’hostaleria en els quals treballen un bon grapat de cuiners innovant i obrint sense parar noves finestres del món culinari, actualitzant i posant en valor el nostre patrimoni alimentari. Comptem amb joves agricultors/es que estan recuperant productes pràcticament desapareguts, innovant, incorporant noves tecnologies a les pràctiques tradicionals, al mateix temps que les posen en valor. I majors que estan protagonitzant històries de resistència, com els diferents ramaders dels pobles de l’interior. I pescaters que volen una altra manera de fer les coses i no deixar que el Mediterrani, marc de la nostra forma de ser i de viure, es convertisca en una piscina per a turistes.

Gent que s’ha empenyorat en posar fi a les produccions a baix preu i pitjor qualitat. Que s’ha compromès amb la terra, aportant-nos, sense cap remuneració econòmica, un valor afegit amb la conservació del paisatge agroalimentari i un mar viu que hem de saber estimar a l’hora d’adquirir els seus productes. I com llegireu més avant, hem conclòs que sense coneixement no podem fer realitat tots aquests anhels.

I queda per a unes altres ocasions incorporar al debat altres canals del turisme gastronòmic com són l’enoturisme, el turisme rural, l’agroturisme. En qualsevol cas, la conclusió més important, creguem, del D*NA Fòrum és que ens va obrir l’esperança. No volem deixar en mans dels que no produeixen les decisions sobre el què i el com hem de produir. Volem ser protagonistes del nostre futur. El D*NA Fòrum ens ha permés posar de manifest que no sols estem vius, sinó que, a més, ens sentim vius.

Acabe assenyalant i subratllant el que ben bé ha dit Francesc Colomer: "Per a crear quelcom important cal tindre coratge i constància per a consolidar-lo. I necessitem un lideratge coral. Ferm en els valors identitaris. Ferm en la defensa de l’autenticitat. Insubornable en tot allò que ens fa genuïns. Així per creïble, honesta i carismàtica serà més competitiva. Que la nostra gastronomia valga un viatge, com París una missa.



Article de Pep Romany publicat a les conclusions del D*NA Fòrum.

Pep Romany 08 Gener 2024