Com que feina feta no porta destorb, crec que és vital començar avançant una veritat a la qual vosté, lector/a arribaria soletes en només unes línies: no tinc ni idea de gastronomia.
Hale, ja ho he dit. Després no em vinguen amb reclamacions.
No sé cuinar i la major part de les vegades que isc a sopar acabe demanant els típics calamars, les típiques braves i el compte amb el típic moviment de mans que igual tenia sentit fa 30 anys, però que ara ja no perquè el boli i el paper s’han perdut en els bars i restaurants. I en tots els llocs on es treballa amb la creativitat, afegiria amb una miqueta de tristor.
Què faig ací doncs?
Jo què sé.
No sé dir que no, deu ser això.
Quan m’expliquen un projecte i veig llum als ulls de qui m’ho conta, me'n vinc amunt.
Si l'explicació es produïx a una taula plena de coques, amanides, arrosset i cervesa o vi, me'n vinc encara més amunt.
I si al voltant de la taula hi ha gent que parla tant i tan bé, que dona gust escoltar (i que com parlen i parlen a penes mengen i tot això que avance jo panxa avall), més amunt encara.
Perquè de gastronomia no en sé, però de gust de viure vull fer un màster. I a mi ma uela Pepita em va educar en la convicció que la fórmula de la felicitat és una taula, uns amics, una bona dosi de tranquil·litat i bons aliments. És a dir, els ingredients de taula parada.
Amb les orelles plenes de bones paraules i la boca plena de bons plats estic preparat per a conéixer bona gent (a penes hi ha de roín a la nostra cuina), bons productes, bons productors/es i bons llocs del nostre territori on eixamplar la taula i plantar la cadira i el cul.
Taula parada em servirà per a parar el temps i dedicar-me, des d’un segon o tercer pla, a observar com encara queden persones que sostenen la vida i els valors amb els quals m’he criat a La Rectoria. Com un guilopet atraüllaré i apuntaré detallets que em semblen curiosos i vindré ací a compartir-los per si hi ha algú tan tocat de l’ala com jo.
Això, sempre i quan aquestes bones persones no s'adonen que tenen un impostor a taula i m’envien a pastar fang, i amb raó.
Però mentre arriba el moment, que me quiten lo bailao, comido, bebido, escuchado, disfrutado.
