Aquests dies s’escolta en televisió i es llig en la premsa que els polítics de dreta estan en contra de l’Agenda 2030. Ho diuen consellers i diputats de Vox, associacions agràries, periòdics conservadors, etc.. Hi ha una campanya per a crear un estat d’opinió al voltant de l’Agenda 2030, aquesta és la seua aposta política de futur.
Però que és l’agenda 2030 i perquè estan en contra?
Molta gent ha escoltat parlar d’aquesta Agenda de passada, però poca cosa en realitat, açò passa amb molta informació que ens ve de la Unió Europea. Normalment, veient l’escàs atractiu de les seues propostes europees i tota la burocràcia implicada, acabem per no fer molt de cas del soroll que ve del nord. Aquesta vegada es diferent cal escoltar bé perquè ens afectarà en un futur pròxim, per això és importar comprendre els conceptes per saber de què estem parlant i saber si es bo o dolent estar a favor o en contra.
Partim d’una evidencia, la insuportable degradació dels recursos naturals actuals, avalada per nombrosos estudis científics, fruit d’un model de producció industrial esquilador. En el cas dels aliments i l’agricultura està amplament estudiat el seu impacte negatiu, concretat en exemples com la pèrdua de fertilitat en les terres, ús excessiu de biocides que afecten a l’ambient i la salut dels consumidors, alarmant disminució de la diversitat biològica, la contaminació d’aigües superficials i subterrànies per fertilitzants i herbicides, un model, en definitiva, que ens porta a la insostenibilitat alimentària i el col·lapse productiu.
Aquest tema no és nou, la seua discussió té un llarg recorregut. Per començar hem de situar-nos en setembre de 2015, quan l’Assemblea General de l’ONU aprova l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. És un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, on es proposa que cal acabar amb la pobresa com a condició per a un autèntic desenvolupament sostenible. L’Agenda de l’ONU presenta 17 objectius, anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que engloben les esferes econòmiques, socials i ambientals. Aquesta estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials els propers 15 anys. És la gran aposta mundial per evitar el col·lapse.
En 2019 es presenta a Europa el Pacte Verd Europeu, on es diu que “el futur d’Europa depèn de la salut del planeta” i en consonància amb l’Agenda 2030 de l’ONU, estableix un full de ruta cap a una economia circular i climàticament neutra en 2050, abordant el creixement econòmic harmonitzat amb els recursos naturals. És la resposta europea a l’envit de l’ONU i també fruit dels seus estudis de prospectiva.
Recentment, en maig de 2023, la Comissió Europea ha adoptat dues estratègies, anomenades “sobre la biodiversitat” i “de la granja a la taula”, per a l’horitzó 2030, en compliment del Pacte Verd Europeu. Les dues estratègies es reforcen mútuament i afecten a agricultors, empreses i consumidors, buscant un futur més sostenible i una alimentació més sana. Observem com van concretant-se les postures de les declaracions generals als aspectes particulars.
Les dues estratègies estan amplament discutides i argumentades respecte a la seua necessitat i urgència, però anem a conèixer aquelles accions d’impacte més immediat, vegem què proposen:
L’Estratègia sobre la Biodiversitat inclou que d’ací al 2030 es transformarà un mínim del 30% de les terres i mars d’Europa en zones protegides, i un 10% de l’espai agrari es naturalitzarà amb elements adequats amb l’ecosistema.
L’Estratègia de la granja a la taula estableix com a objectius per a transformar el sistema alimentari de la UE: reduir el 50% de l’ús i perillositat dels plaguicides, reduir com a mínim un 20% l’ús de fertilitzants, reduir un 50% l’ús de antibiòtics en ramaderia i aqüicultura i arribar a un 25% de les terres agrícoles dedicades a l’agricultura ecològica per al 2030.
Ara que coneixen un poc millor l’agenda 2030 i les estratègies que es desprenen, podem tornar a preguntar: ¿som conscients del nivell de degradació dels recursos naturals provocat pel model de producció de la nostra societat?, ¿es pot estar en contra de l’agenda 2030?.
Com vegem els objectius proposats son imprescindibles i necessaris per abordar la transició a models de producció més sostenibles, bons per a la societat i el futur i que ajuden a solucionar reptes com el canvi climàtic i la pèrdua de diversitat biològica, tant en les terres com en el mar.
Son estratègies que es plantegen a Europa perquè no hi ha més remei, perquè l’actual model alimentari ha de ser modificat ja. I ho diuen des de l’Europa dels mercaders, no son vel·leïtats dels ecologistes, sinó que han estudiat les tendències i saben que si no canviem el sistema agroalimentari ens porta al desastre ambiental i sanitari. I no és impossible aquest canvi de model, com ho demostra la producció ecològica, que per exemple al País Valencià ja suposa el 20% de la superfícies agrícola útil, i això que el model ecològic és més exigent que les mesures proposades per Europa.
Es clar que açò suposa molèsties per alguns sectors que estaven còmodament instal·lats en el model agroindustrial actual, agents per als quals la reducció de fertilitzants, plaguicides o antibiòtics afectarà als seus negocis particulars. I aquets sectors es resisteixen i mobilitzen els seus recursos i testaferros per a impedir, o almenys modificar, les mesures que venen. Així s’expliquen les campanyes de premsa que pretenen crear un estat d’opinió pública contaria a aquestes accions, desinformant, confonent, fent por, prenent casos excepcionals i generalitzant-los. És el relat de l’agroindústria, és la post-veritat, que com sabem és una mentida emotiva, en què es distorsiona deliberadament la realitat per a que dominen les emocions i les creences personals front als fets objectius, amb la finalitat d’influir en les actituds socials
Normalment no es diu directament allò en contra del que es vol lluitar, així es fan atacs genèrics contra l’UE: “és la nostra enemiga que ens prohibeix allò més nostre”, es presenten com a víctimes de les seus normatives: “acabarem pagant el pato...”, dibuixen un futur negre si seguim les seues directrius: “..no podrem fer una paella amb arròs bomba”. S’amenaça amb que no podrem competir amb altres països, quan l’agricultura europea, almenys per als productes atlàntics, és de les més proteccionistes del món. L’assumpte és remoure “el galliner” i crear malestar, per a quan calga eixir al carrer a pressionar. I amagar els interessos reals que defensen, aquells que no volen perdre els seus privilegis.
Per això és important ser crítics, estar informats i no deixar-se portar pels titulars fàcils que mouen els sentiments més bàsics, les consignes cridaneres però falses, les prediccions apocalíptiques i l’engany sistemàtic. Vegem que estan en contra de l’agenda 2030 els negacionistes climàtics, son els que volen evitar o modificar es canvis que venen, però ja sabem que darrere hi han més interessos.
També es pot estar en desacord amb aquestes propostes per considerar-les massa curtes, massa poc decidides, massa “comercials”, que no aborden realment el problema de la sobirania alimentària, que es conformen amb la seguretat alimentària, molt del gust de l’agroindústria. Sobretot que no s’informa adequadament als ciutadans, quan l’any 203 està ací davant, que no s’ha explicat com es farà la transició i quines mesures d’acompanyament hi hauran per fer-ho fàcil
La lentitud de la maquinària burocràtica europea en ensenya que, ara per ara, el millor és recolzar aquestes propostes, que han tardat tant en arribar, que estan molt discutides i pensades, que no estan gens mal per a començar a canviar el camí que ens porta al precipici. Així que de moment cal defensar l’Agenda 2030, i evitar que l’abast de les seues postures reculen davant la pressió del “lobbies” i les campanyes de desprestigi que estem observant en els mitjans de comunicació. La solució ja l’hem donada, estar informats, ser crítics per no caure en l’engany i fer pedagogia, que falta fa.