Hem viscut recentment les mobilitzacions a Canàries contra la massificació turística i pense sincerament que d'això ací també sabem alguna cosa. No tant com ells, on alcança límits brutals, però sí prou com per a entendre un malestar. Es va apostar pel turisme fa ja mig segle i durant tot este temps ha sigut com “El vestit nou de l'emperador”, un tabú del qual no es podia parlar, sota l'excusa de “dona diners”. Passat el temps suficient i vistos els efectes d'este model, podem obrir el meló amb sensatesa. El turisme no hauria de ser només la cara d'una empresa o la imatge d'un turista, sinó l'eix central d'un debat sobre com afecta a la vida quotidiana dels residents. Encara que el turisme mou diners, la realitat és que sosté una economia de subsistència més que de prosperitat real.
La Marina Alta ha apostat pel turisme com a eix econòmic principal, però més enllà de les paraules estèrils el resultat en una presència constant en els índexs més alts de pobresa dins de la Comunitat Valenciana. Este model no sols és insostenible, sinó que no promou la reinversió o el creixement econòmic. La dependència del turisme crea un cicle de treball precari i estacional, que no permet a les empreses locals ni als treballadors prosperar més enllà de la mera supervivència.
L'impacte del model turístic vigent estén els seus efectes més enllà de l'economia. La proliferació de plataformes de lloguer com Airbnb ha transformat el mercat immobiliari, fent quasi impossible per als residents locals trobar habitatge assequible. Això desplaça a la població permanent i destruïx la cohesió comunitària. A més, l'àrea s'ha convertit en un lloc de retir per a jubilats europeus que, si bé contribuïxen econòmicament en el curt termini, imposen càrregues significatives en els servicis socials i de salut.
Per a canviar este model són necessàries dos etapes. Una primera etapa és de contenció i hauria de ser afrontada immediatament, amb mesures com introduir una taxa turística podria redistribuir els ingressos cap a la millora de servicis locals i la infraestructura. Limitar el lloguer vacacional i regular millor l'ocupació en el sector turístic són passos necessaris per a protegir tant els treballadors com als residents permanents.
Però amb mirada llarga (segona etapa), cal apostar per la generació de prosperitat. No sols contenciò, sino transformaciò . L'economia del turisme estarà donant diners a algú, no tinc dubte, però no ho està deixant a la Marina Alta. Quan una economia genera prosperitat es traduïx en reinversions tant privades (creació de noves empreses, producció) com a públiques (amb un augment qualitatiu i quantitatiu d'educació, sanitat, cultura…).
Ens han venut durant tant de temps les bondats del model que fan que per a nosaltres siga impossible si més no imaginar un altre escenari. Això té un mèrit, la construcció de pensament hegemònic. Si Mark Fisher deia que és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme, per a nosaltres és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del monocultiu de turisme. Però amb això i tot, és una necessitat econòmica i social fer eixe exercici. És crucial reimaginar el model turístic de la comarca per a fomentar una diversificació econòmica que beneficie a tota la comunitat. Això inclou donar suport a l'agricultura local, la indústria xicoteta i el desenvolupament de servicis que no depenguen exclusivament del turisme. Fomentar un enfocament més integrat i sostenible podria transformar la regió en un exemple de com el turisme pot aprofitar-se per a reinvertir i transicionar cap a amb altres formes de desenvolupament econòmic, cultural i social.
I necessitem a tots. Si Dénia va tindre a la fi del segle XIX i començaments del XX una burgesia il·lustrada que va apostar per desenvolupar el seu municipi, l'empresariat actual hauria de prendre exemple. Moltes d'aquelles famílies, amb el pas del temps, van apostar per manar als seus fills fora i utilitzar la comarca només per a extraure recursos i reinvertir els beneficis en altres punts del món. Necessitem de nou un empresariat il·lustrat i conscienciat que vulga desenvolupar coses ací i que encapçale eixa transició. Que veja la necessitat del canvi de model i l'abandere amb el seu esperit emprenedor.
Encara que hi ha més preguntes que respostes, necessitem un diàleg sobre com el turisme afecta de manera fonamental a les comunitats locals i com les polítiques futures poden i deuen dissenyar-se per a promoure un equilibri més just entre el turisme i la vida local. Un canvi cap a un model més equitatiu i sostenible beneficiaria no sols als residents sinó també als visitants, els quals trobarien una comunitat més vibrant i diversa.