Rèplica a l’article de J.M.Mulet “Queremos vivir con todos los avances del siglo XXI...”

No volia jo contestar un breu article de José Miguel Mulet, provocador i insolent com sempre contra l’agricultura ecològica. “Queremos vivir con todos los avances del siglo XXI y que la comida se haga como en la edad media”, és el títol. Està publicat al portal Ethic, però no es deixeu enganyar pel nom del portal, es defineixen com “el periodisme del canvi”, aquells que “analitzen les tendències i desafiaments globals a través d’una mirada humanista i liberal”. Això els dona peu a publicar continguts mot diversos. Ja he llegit abans articles com “La alimentación del futuro ” que tampoc té desaprofitament.

Ja deveu imaginar que Mulet es dirigeix a nosaltres, pejorativament "els ecologistes", tot i que sembla que ell també està inclòs ja que diu: "Queremos vivir...". Jo em sent al·ludit, com a productor des de fa més de 30 anys d’agricultura ecològica, faig aliments utilitzant el coneixement tradicional i el científic i no considere que estic a l’edat mitjana. Ell ens mostra la que sembla ser la nostra major contradicció: “volem tots els avantatges de la modernitat però que el menjar es faça a l’antiga...”

Un amic, i una amiga després, m’han insistit: cal contestar, diuen... Jo no volia, ja que si apliquem la llei de Brandolini, costa molt més energia i temps refutar un falsedat que pensar-la, així és. Les notícies falses, enganyoses o fabricades son pernicioses perquè les apel·lacions a les emocions són més importants que els fets objectius. Així la noticia falsa, o mitja veritat, es replica en les xarxes socials i acaba modelant la opinió pública. El resultat és la desinformació i la pèrdua de la qualitat democràtica de la convivència.

En fi, açò no és cap novetat, totes i tots sabem que cada vegada és més freqüent l’ús enganyós d'informació per atacar un tema i degradar-lo. Moltes vegades són frases simples per interpretar fenòmens complicats, altres són tòpics que pareixen versemblants però són indemostrables, altres directament són mentides. Per higiene mental cal opinar i aclarir, també per ètica personal, pels trenta anys d’activitat agrària alternativa i perquè els lectors tenen dret a conèixer altres visions del mateix tema.

No sé perquè no repliquen altres estaments universitaris, ja que sempre que parla o escriu el Sr. Mulet deixa clar que és doctor i catedràtic en bioquímica de la UPV (on per cert també he estudiat jo), és que la resta de la comunitat universitària valenciana està d’acord amb el que diu...?, es que ningú pensa d’altra manera...?

I aquest article minúscul no és més que un entre centenars de la seua autoria, ja que és un prolífic divulgador, amb un tema recurrent, castigar l’agricultura ecològica com a estafadora i acientífica. Mira per on, entre tantes malifetes existents a l’entorn social i acadèmic del País Valencià, la té pressa amb aquest grup de gent, minoritari per desgracia, i que no fan mal ni a les mosques. Si sols defensen no aplicar productes tòxics en la producció d’aliments i seguir unes pràctiques més respectuoses amb el medi ambient, i a més no obliguen a seguir-los, és una elecció voluntària. Perquè no critica els desgavells de l’agricultura industrial? Molt evidents i amb nombrosa bibliografia disponible. A vorer si és que actua com a portaveu d’aquest sector “amenaçat greument” per la producció ecològica. Ben mirat, el conjunt de la seua obra defensa el model agroalimentari industrial actual com el millor possible, i pot ser estem a l’edat mitjana si no pensem com ell.

I, en concret, aquest article “Queremos vivir con todos los avances...” està farcit de falsedats, diríem que és el típic escrit “fake news”, tan de moda actualment, la post-veritat, les notícies enganyoses que miren de crear un estat d’opinió cap on interessa, o directament desinformar i ja està.

Trobem a l‘escrit informació directament equivocada, com quan diu que la vaga dels agricultors de fa uns mesos, era perquè la Unió Europea volia prohibir els fertilitzants i pesticides. Això és fals completament. L’agenda 2030 del Parlament Europeu el que proposava era una reducció del 50% de pesticides, fertilitzants i antibiòtics per a l’any 2030. Entre altres coses bones per als agricultors, el medi ambient i els ciutadans, però que han quedat amagades per les “fakes news” de l’extrema dreta i una presidència europea, políticament també de dreta, que va aprofitar ràpidament el descontent de la vaga per ajudar a l’agroindústria i a la gran distribució, a qui els feia molta nosa aquesta mesura.

En l’article contesta a les crítiques de l’impacte de l’activitat agrària industrial amb poca gana, amb panys calents "..hace mucho que no es así...", "... es un proceso gradual...". . "Hay muchas leyes que tienen que cumplir, hay más controles...". El que no diu és que aquesta normativa d’obligat compliment s’ha aconseguit implantar, malgrat les resistències en contra de l’agroindústria, amb nombrosos estudis científics de biòlegs, ambientòlegs i sanitaris que demostren el perill per a l’ambient i la salut de les persones d’aquesta a activitat tan contaminant sense regulació. I no és cert que aquesta perillositat haja minvat, sols cal recordar el desastre produït al Mar Menor, fa poc de temps, per l’agricultura intensiva descontrolada, tot i les normatives.

Diu que: "Un alternativa seria l’agricultura ecològica.. .PERÒ "...los precios finales se elevan......porque son sistemes con una producción muy baja...". Fals també, i aquest és un tòpic molt estès. La productivitat mesurada com a relació entre entrades en un agrosistema, valorades en diners o en energia, i les eixides finals, és favorable al model ecològic, valorant tots els components, i el preu no apuja per la “baixa” productivitat, en tot cas serà pels intermediaris del model actual de distribució.

Per exemple si comparem la eficiència energètica de dues hectàrees de cítrics, una convencional química i l’altra ecològica, com fa el treball publicat al congrés de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), anomenat “Comparación del manejo ecològico y químico en agrosistemas hortícoles y frutales”, resulta que fent un balanç energètic la hectàrea de cítrics químics necessita el doble d’energia, mesurada en quilo calories per hectàrea, per a la mateixa producció que la ecològica. I un quilo de taronja navelina química necessita 661 Kcal/kg, mentre que el mateix quilo ecològic necessita 312 Kcal/kg. A més d’aquesta energia consumida, la ecològica és renovable en un 31%, mentre que la química sols és el 3% d’energia renovable, amb efectes ambientals diferents, en l’efecte hivernacle atmosfèric entre altres. Per acabar si a més comptem les externalitats negatives produïdes (contaminació, residus, pèrdua de diversitat, etc...) el balanç econòmic i social encara és més favorable al model ecològic.

En un altre paràgraf es tira a la piscina retorcent un argument fins que semble el contrari. Diu: "La normativa solamente regula el tipo de insumos que pongas en la producción, no te dice que sean mejores o peores para el medio ambiente, solo dice que son de origen natural", per tant "...es una etiqueta que, básicamente tiene una lógica filosófica, la del naturalismo"

En primer lloc la normativa de la producció ecològica no sols regula els insums a utilitzar, sinó les tècniques i procediments autoritzats, des del principi de l’activitat fins arribar a l’aliment llest per a consumir. En quant a que no diu si son millors o pitjors per al medi ambient, és amagar la veritat, és no voler vorer les diferències evidents.

Per exemple seguim comparant una hectàrea de cítrics químics front a una ecològica. La primera aplica, com a mitjana anual, d’adobs químics solubles: equivalents a 260 kg de nitrogen (amb una eficiència del 50%), 70 kg de fòsfor i 140 de potassi (comptant sols els nutrients considerats ”majors”), de biocides: 60 litres d’insecticides(en dos o tres aplicacions), més diversos kg de fungicides, segons problemes, i de 15 a 20 litres d’herbicides, sense considerar hormones i altres estimulants. Front a l’hectàrea ecològica que aplica de fertilitzants orgànics: els equivalents a 170 kg de nitrogen orgànic(màxim autoritzat) i els altres elements majors en formulacions menys solubles, i de fitosanitaris: 30 litres d’insecticides i fungicides autoritzats (els naturals) i cap litre d’herbicida i hormones.

La diferència és substancial pel que fa al impacte ambiental i en la salut dels consumidors dels aliments cultivats, per la diferent toxicitat de cadascú i per les seues quantitats, això es nota en les aigües subterrànies i superficials, en els residus deixats en els aliments, en la toxicitat per als aplicadors i per a la biodiversitat, etc....I això que sols hem comptat el insums, si a més considerem les pràctiques favorables de la hectàrea ecològica com les cobertes vegetals, les bardisses, les feines menys agressives, etc... la diferència entre models és immensa, i no voler veure-la sols és una postura interessada.

La normativa de la producció ecològica es fonamenta en estudis científics que confirmen aquestes diferències i proposa el model ecològic com l’alternatiu al desgavell actual.

Per a rematar el retorciment de l’argumentació, diu que en el fons sols és qüestió d’una etiqueta i una postura filosòfica, el naturalisme, com si aquesta postura fos mala, innocent o insuficient. Quant la lògica filosòfica del naturalisme és realment respectable, segons l’ Oxford English Dictionary, “En filosofia, el naturalisme és la idea que només les lleis i les forces naturals (a diferència de les sobrenaturals o espirituals) operen a l'univers”, a mi em sembla força assenyada. De tota manera reduir aquestes diferències, envers l’impacte ambiental dels dos models, a una postura filosòfica personal és fer fum per amagar el costat fosc i real de la història.

En altres temes com el malbaratament alimentari, sembla que la culpa és dels consumidors que no volen comprar una fruita amb xicotets defectes, pot ser que sí, però el malbaratament més gran no ve dels consumidors, ve de les normes de qualitat comercials que se’ls imposa als agricultors per part de la distribució, i els obliga a tirar una gran part de la collita, ja produïda, que no arriba als mercats, eixe és el malbaratament més gran.

En molts apartats més de l’escrit hi ha afirmacions personals que deurien discutir-se, ja que estan presentades com a veritats inqüestionables i no ho son. Com a fervent defensor de l’ús de materials transgènics en l’agricultura, veu una mà negra dels ecologistes darrere la prohibició cautelar, decretada per les institucions europees davant les evidències científiques, que com a mínim demana estudiar millor els transgènics. En l’escrit intenta girar als agricultors contra els ecologistes "...los agricultores tienen que soportar que venga gente a decirles que no pueden utilizar las mejores herramientas...". Realment mostra un gran desconeixement del món agrari i de la realitat que viuen els agricultors. No és el no poder utilitzar transgènics, que a més no produeixen més, el principal problema dels cultivadors directes, sinó la situació d’indefensió front a la cadena alimentaria i la fixació de preus per les seues collites, que els manté en una posició quasi d’esclavitud. L’ús de transgènics augmentaria encara més la seua dependència de l’agroindústria, a més d’altres perills no avaluats.

Jo crec modestament que el seu problema és eixe, Mulet serà molt bon bioquímic, no ho dubte, però de les dificultats del camp i dels agricultors encara li falta molta informació. Açò és normal, quan un científic opina de temes que no són la seua especialitat, normalment no sap bé el que diu, i la seua opinió té el mateix valor que la de qualsevol ciutadà. El que sí té són altaveus mediàtics molt potents com a divulgador dedicat, i això comporta més responsabilitat pel que es diu

A més, si no es té la humilitat necessària, sembla que la seua especialitat, la bioquímica, ja no dic la ciència en general, té la missió de salvar el sector agrari, als pobres i ignorants agricultors. La experiència ens diu que no ha sigut així en el passat i no serà així en el futur, i tenim moltes promeses d’aquest tipus ja contrastades. Per molt que els directors científics i els seus estudiants pensen que estan buscant millores per als agricultors, realment estan cercant una “novetat” que es puga patentar i protegir, així entraran ingressos a la càtedra i una empresa privada del sector podrà explotar la patent, que vol dir explotar als agricultors que pagaran per eixe nou producte, però que no els salvarà de la situació de dependència i asfixia econòmica en la que continuaran estant, perquè són les lleis del mercat.

Podríem seguir amb més afirmacions dubtoses, fruit de la mala fe o la ignorància, però desgranar tots els aspectes del seu escrit amb els que no estic d’acord seria massa llarg. La meua conclusió és que els arguments desqualificadors, els tòpics i els dogmes exposats, en un camp en el que no és expert una persona, són perillosos, es pot caure en la figura del “cunyat” si s’ha fet per desconeixement, sinó té un altre nom.

Això no vol dir que no es puga opinar, al contrari, jo demane que es debati de tots els temes importants per a la ciutadania, entre ells l’agricultura, l’alimentació, la salut i el medi ambient, i també dels objectius de la ciència, els diners gastats i els seus resultats, perquè les implicacions socials, econòmiques i culturals dels descobriments científics són tan importants que els científics soles no poden decidir, ja hem vist que, centrats en la seua especialitat, tenen una visió molt simple de la resta del món.