Tinc un hort perquè vull

Tinc un hort perquè vull, perquè tinc ganes de voler, ganes de tindre un hort, i definitivament perquè vull moltes coses, i tot comença per u mateix, com deia el benvolgut Ovidi Montllor en una coneguda cançó seua.

Perquè vull cultivar part dels meus aliments. Fer agricultura és un dret històric i natural, relacionar-se amb la natura i obtindre collites, és una activitat que ningú ens pot qüestionar, no calen llicències ni permisos. Sembrar, plantar, regar, birbar, conduir el creixement de les plantes alimentàries, cuidar-les, collir i tornar a començar són activitats que faig vinculat a les plantes i als elements naturals. I aquesta activitat dona com a resultats fulles mengívoles, arrels, flors, beines, llavors, tubercles i altres fruits per alimentar-nos bé, saludablement, per a gaudir en casa, la família i els amics.

Vull arribar a aconseguir amb l'hort certa autosuficiència en allò que menge, la que pugui arribar a bones, potser un 20% o un 40%, qualsevol percentatge és bo. És un espai on no depenc de l'industria agroalimentària, de qui estic en contra. La indústria agroalimentària, junt a la gran distribució, son unes màquines de fer diners on la qualitat i la salud no són els objectius prioritaris, a més de la seua visió a curt termini i els seus efectes degradadors dels recursos naturals i socials. Vull tindre certa sobirania en la meua alimentació i la de la meua família, més o menys en allò que em ve de gust fer, i tindre un espai propi per decidir que menge. Vull anar a l'hort i no al supermercat. Açò té a veure amb la sobirania alimentària, recordem que les societats que perden aquesta sobirania estan condemnades a dependre d'altres, estan condemnades a mort.

Vull fer agricultura de la bona, que mantinga la fertilitat de la terra seguint els cicles naturals i les temporades de l'any, sense utilitzar pesticides ni fertilitzants solubles que enverinen la vida. D'antic es coneixen les tècniques naturals que incrementen la vida del sòl, al temps que fixen carboni atmosfèric a la terra, retirant-lo de l'aire, funció molt necessària. Es tracta de practicar l'agricultura clàssica i les seues tècniques. Sumant, ara, moltes tècniques modernes, com la gestió de la diversitat i el control biològic de plagues i malalties, que ajuden a mantenir la salut de les plantes. Vull el model de l'hort ecològic, cultivant un hort orgànic contribuïsc en la mesura de les meues possibilitats a aquests objectius planetaris necessaris, i porte a casa aliments sense residus tòxics, collits en el punt òptim de qualitat. Amb l'hort m'arrele amb la terra i la història pròpia.

Aquest hort no és per a vendre, no el cuide pel resultat econòmic final. L'espai d'autosuficiència que busque no es per deixar fora als bons agricultors de la contornà, al contrari vull recolzar-los, ells conserven el meu paisatge i practiquen una bona agricultura. Els compraré sempre a ells tot el que no puc, no m'apeteix, o no sé fer. És molt important que es mantinguin aquests llauradors que tant de bé fan a la societat i a la sobirania alimentària que hem esmentat. Ja tenim en moltes de les nostres comarques el 50% de terres abandonades, i les que queden estan amb ganes d'abandonar, i si no ho fan és perquè el preu de la terra ha caigut, i els que compren són fons d'inversió que volen traure profit ràpid i deixar-nos la terra perduda.

També vull anar més enllà de menjar directament el que produïsc, vull preservar part dels aliments, conservar-los quan ve la collita gran i no sé què fer amb ells. Transformar-los per menjar-los en altres moments, quan són un record de l'estació passada. I per això hi han moltes tècniques, m'agraden les salmorres o la tomaca assecada al sol, els fermentats i moltes altres pràctiques per guardar menjars. També amb açò continue el model tradicional agrari de fer el que mengues i menjar el que fas, temps antics on era fonamental guardar quan hi havia per a quan no hi ha. Ser agricultor t'ajuda a ser bon consumidor.

I, com no, vull arribar amb l'hort a la cuina, aquesta és la expressió final de tot el treball agrari, produir collites per alimentar-se. I com fer-ho, i gaudir plenament, depèn de les tècniques culinàries, que aprofitant les característiques de l'aliment i les propietats nutritives que té, obtenen un menjar que et lliga a la cultura gastronòmica, convertint l'alimentació en un fet cultural. Per tant vull bullir-los, fregir-los, torrar-los, barrejar-los i decorar-los per aprofitar les seues diferències organolèptiques i compartir en la taula aquestes bondats que venen de l'hort.

Perquè vull gaudir amb l'hort de molts altres avantatges que tenen valor personal, que tot no van a ser valors econòmics. Per exemple vull continuar lligat al medi agrari on vaig nàixer, vull emprar les eines i els mots que he aprés entre els meus parents grans i els llauradors amb que hi conviscut, perquè les paraules mostren un món, construeixen una realitat, la realitat en la que visc i vull viure. Sort que abans nostre ha viscut molta gent i ens han legat una herència agrària molt potent. Però cada vegada menys persones, especialment els joves, coneixen el significat de paraules del món agrari com saó, guaret, truja, vencill,

Perquè vull ser conseqüent amb tots els valors naturals que tinc, com el respecte a la natura i la conservació dels recursos naturals, i així actue en l'hort, reduint, reutilitzant i reciclant, al temps que incremente la biodiversitat de la parcel·la. Aprofitant els recursos agraris orgànics i energètics de proximitat com els més adients, i aconseguir, junt a altres accions, reduir la petjada ambiental de l'activitat agrària. I tot açò t'ho permet l'hort, és més són pràctiques necessàries si vull fer l'hort sostenible. I aquestes accions no solament son bones per a la humanitat i el planeta, sinó també per a la butxaca familiar

Vull fer totes aquestes coses perquè puc tindre un hort, i si no pogués tindre l'hort, encara hi han moltes accions per mantindre els teus principis i tindre criteri de consumidor informat, crític i responsable. Per exemple cal comprar local, de temporada, tradicional i ecològic. Comprar de proximitat o de quilòmetre zero, i de temporada, son idees força atractives per als consumidors amants i conscients de la seua terra. Si mirem la procedència dels aliments i triem els nostres, ja siguin taronges, tomaques o vi, estem defensant l'art i el treball dels nostres paisans, perquè ningú més va a fer-ho sinó ets tu. Menjant del territori estàs cuidant-lo i cuidant-te, creant economia circular, reforçant la sobirania alimentària i sostenint el camp valencià. I a partir d'ací, cuina i transforma el aliments naturals en gastronomia, i gaudeix com si els haguessis cultivat tu.

Per això i més coses cal prendre partit, per exemple cultivant un hort personal, perquè menjar i comprar són actes polítics, resulta molt important reflexionar sobre la nostra alimentació, pensar qui i com la fa, per quins camins arriba a nosaltres i quins models de producció d'aliments estan jugant-se el futur. Aquests temes són fonamentals en el moment històric actual, on s'ha aprovant el tractat de Mercosur, perjudicial per al nostre camp, territori i alimentació. Som sacrificats per a que altres sectors econòmics facen més negoci a costa nostra. Ara vindran més productes amb hormones, pesticides i tòxics, i amb preu de rebaixa.

Per això tinc un hort i perquè vull, perquè tot comença per u mateix